El que ningú no et va ensenyar quan et van fer cap

Et van fer cap perquè eres bo en el que feies. Un dilluns eres un més de l’equip i el dimarts tenies gent al teu càrrec, objectius per complir i, amb sort, una felicitació de passadís. Manual d’instruccions, cap.

Si et passa alguna cosa semblant, no estàs sol: li passa a gairebé tothom. El que t’ha portat fins aquí no sempre és el que necessites per continuar. Aquestes són sis coses que he anat aprenent acompanyant persones que gestionen equips, projectes o recursos. No tinc totes les respostes, i segur que a tu se t’acudeixen altres, però potser alguna et serveix.

1. La teva feina passa de fer a aconseguir que els altres puguin fer

Crec que és el canvi més difícil, i el que menys es diu en veu alta. Durant anys et van mesurar pel que sabies resoldre tu. Ara et mesuren pel que aconsegueix el teu equip.

La temptació és continuar resolent-ho tot: “ho faig jo, que trigo menys”. I funciona… durant unes setmanes. Després, sovint, et quedes sense temps, el teu equip té menys ocasions d’aprendre i acabes sent el coll d’ampolla sense voler-ho.

Una pregunta que pot ajudar: què estic fent jo que potser podria fer una altra persona?

2. Les teves paraules pesen més del que imagines

Un comentari que abans era una opinió entre companys ara es pot viure com un senyal. Un “això no em convenç” dit de passada pot paralitzar un projecte. Un silenci, una cella aixecada o no contestar un missatge s’interpreten.

No es tracta de mesurar cada paraula, sinó de ser conscient que ara tens més ressò. I d’aclarir sovint el que vols dir.

3. La relació amb els qui eren els teus companys canvia

No vol dir que no puguis tenir proximitat. Vol dir que ara has de prendre decisions que afecten persones amb qui prenies cafè. I que de vegades no els podràs explicar tot el que saps.

El que més sol ajudar és la claredat: explica com treballaràs, què esperes i què poden esperar de tu. L’ambigüitat sol ser el que més danya aquestes relacions.

4. No agradaràs sempre, i està bé

Si busques que tothom estigui content amb tu, és fàcil acabar prenent pitjors decisions. Prioritzar és dir que no a coses bones. Donar feedback és incomodar una mica. Mantenir un estàndard és resultar exigent.

Pots ser respectuós i ferm alhora. I crec que és just el que un equip agraeix: algú que es mantingui serè quan les coses es posen difícils.

5. Ets al mig, i això desgasta

Per dalt et demanen resultats. Per baix et demanen recursos, claredat i suport. I tu has de traduir, defensar i de vegades absorbir la pressió de totes dues bandes.

Si ets comandament intermedi, això et sona. I convé dir-ho sense vergonya: és una de les posicions més exigents de qualsevol organització, i no sempre se’n cuida qui l’ocupa.

6. Gairebé ningú no et dirà com ho estàs fent, així que convé preguntar-ho

Quan eres tècnic, la teva feina es veia: lliuraves alguna cosa i algú la valorava. Com a cap, el feedback sol desaparèixer. El teu equip no sempre te’l dona, per prudència, i és habitual que els teus superiors només et parlin quan hi ha problemes.

Així que convé anar-lo a buscar. Pregunta, escolta amb calma i agraeix el que sentis, encara que costi.

Què pots fer aquesta setmana

No cal canviar-ho tot. Si et ve de gust, pots provar tres coses petites:

1. Tria una tasca que encara fas tu i decideix a qui la pots passar, amb el context necessari perquè surti bé.
2. Pregunta a una persona del teu equip: “què t’ajudaria de mi que ara no estic fent?” I espera la resposta sense defensar-te.
3. Busca algú amb qui contrastar el que et passa: un col·lega d’una altra àrea, un mentor, un coach. Ser cap no ha de ser solitari.

Ningú no neix sabent liderar. S’aprèn a poc a poc, i ajuda tenir algú amb qui contrastar-ho.

Quina d’aquestes sis coses t’hauria agradat saber abans?

Si gestiones un equip o un projecte i et ve de gust comentar-ho amb algú, escriu-me i en parlem en una conversa de 30 minuts, sense compromís.